com sol passar amb les males notícies, un dia qualsevol al conseller del govern valencià víctor vidal li diagnostiquen un càncer de pulmó en fase terminal. aquesta terrible sentència s`esdevé en un moment dolç per als conservadors autòctons, que detenen un poder absolut sobre totes les institucions del país. l`evolució de la malaltia confronta un home educat per a la conquesta del poder amb la crua realitat del final de totes les coses, i això el mena a un procés inèdit d`introspecció i autoanàlisi. dins l`absurditat despietada de qualsevol vida pública i específicament del curs grotesc de la política valenciana, la peripècia de víctor vidal assoleix un punt de dramatisme però també d`extrema lucidesa.amb un estil precís i una evident capacitat per al retrat fidel de certs sectors de la societat contemporània, joan garí traça a la balena blanca un diagnòstic sarcàstic i implacable de la trajectòria dels polítics conservadors valencians, alhora que propicia una aguda reflexió sobre les estranyes relacions entre el poder i la mort.
