nàufrag ens parla del compromís dels éssers humans amb la natura i de la nostra responsabilitat envers les generacions futures, de l’arrelament, de l’orgull de pertànyer a una terra determinada i de tenir una identitat pròpia. és el que els passa als sungkali, una tribu de l’illa de sawu, al sud-oest asiàtic, que veu com li arrabassen la terra per utilitzar-la com a abocador de les deixalles de les populoses hong-kong i singapur. l’excusa per convertir aquells exòtics paratges en un gran abocador havia estat la suposada erupció d’un volcà que havia malmès l’entorn i obligat els nadius a malviure en un racó marginal de l’illa. amb el temps, un grup de joves sungkali decideix recuperar la dignitat per la força, actitud amb la qual no estan gaire d’acord ni uxò, el cap de la tribu, ni el fetiller xilxes, que recorda una llegenda segons la qual recuperarien la seva illa quan un cocodril sortís del mar amb una orquídia anomenada anamba a la boca. a tot això s’hi afegeix eslida, «el que no té nom», un nàufrag de pell blanca que trobarà la protecció de xèrica, una sungkali amb poders fetillers. aquest desconegut voldria ser acceptat pel grup de joves, però no recorda ni tan sols el seu nom. mentrestant, a l’altra banda del món, el vell martorell i un jove estudiant observen meravellats una flor esplèndida: la «phaleaenopsis lepidaria»..., coneguda com a anamba.
